Sant Jordi arriba amb una collita pròdiga amb traduccions d’autors estrangers. L’emergència de noves editorials independents ha fecundat la traducció amb propostes noves i atrevides. Núvol ha convidat els traductors a presentar els llibres més destacats d’aquest Sant Jordi.
 |
| Karl Ove Knausgaard |
Anna Llisterri recomana La meva lluita de Karl Ove Knausgård (L’Altra Editorial)
Knausgård es dedica a explicar el que li passa, per fora (hi ha coses que Déu n’hi do) i per dins, amb voluntat de ser absolutament sincer. El que passa, també, és que l’home sap escriure, i d’una manera que enganxa. És capaç de fer paràgrafs de dues pàgines, però també sap anar empenyent el lector perquè arribi al final sense perdre’s. + aquí
Ramon Farrés recomana La banda de Berlín (La Campana) d’Ernst Haffner
La banda de Berlín. Germans de Sang (La Campana), d’Ernst Haffner, és un bon exemple del grau excepcional de modernitat que havia assolit Berlín com a metròpoli cultural just abans de l’arribada al poder d’Adolf Hitler.
El que és més difícil d’entendre és que La banda de Berlín hagués quedat oblidada des de l’any 1933, en què va ser proscrita pels nazis, fins fa tot just dos anys, quan un modest editor de Berlín la va rescatar i la va tornar a posar en circulació, amb una gran repercussió pública a Alemanya. + aquí.
Ramon Monton recomana Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel (Edicions 1984)
Aquest any 2015, el 24 d’abril, es commemoren els cent anys de l’inici durant la Primera Guerra Mundial del primer gran genocidi del segle XX (l’armeni), el qual, en quedar impune, va facilitar que es produís el segon gran genocidi (l’Holocaust jueu) durant la Segona Guerra Mundial.
Els quaranta dies del Musa Dagh és un monument literari a la compassió humana, unes pàgines memorables que exemplifiquen una de les finalitats fonamentals de la literatura: la lluita contra l’oblit. + aquí
Ferran Ràfols recomana La ciutat de Bohane (Raig Verd), de Kevin Barry
La cantarella de Bohane és el peculiaríssim anglès en què està escrit l’original d’aquesta primera novel·la de Kevin Barry. Una barreja de paraules inventades, anacronismes, argot, localismes extrems, un gust per la dislocació de la frase i una cadència peculiaríssima. Una espessa cortina verbal que en un primer moment desconcerta molts lectors de l’original i que, reconeguem-ho d’entrada, és impossible traslladar del tot al català. Però es pot provar, i passades les angúnies inicials, el traductor fins i tot s’ho pot passar bé fent-ho. + aquí.
Carolina Moreno recomana Apropiació indeguda (Angle) de Lena Andersson
De les dones sueques que han llegit Apropiació indeguda de Lena Andersson, cap ha reaccionat amb indiferència. Una de les raons és que, als ulls d’aquestes dones que porten més de cent anys de feminisme a les espatlles i han assolit les fites d’igualtat, visibilitat i intervenció en l’esfera pública, la novel·la és una provocació. L’Ester Nilsson és la protagonista d’una novel·la sobre l’amor que defensa a capa i espasa la posició humiliant de la dona que depèn sentimentalment d’un home. + aquí.
Lena Andersson ha venut més de 200.000 d’Apropiació indeguda a Suècia
Dolors Udina recomana La llibreria encantada (Viena)
Després de l’èxit de La llibreria ambulant, amb els inoblidables personatges que recorren amb carro el camp nord-americà venent llibres a vilatans i pagesos, Christopher Morley ens els presenta a La llibreria encantada (Viena), una llibreria de Brooklyn on els Mifflin viuen amb la bonhomia que els caracteritza i continuen cultivant la seva dèria d’escampar el virus de la lectura. Arran de la desaparició d’un llibre que posteriorment apareix a la farmàcia, es desenvolupa una trama d’espionatge i misteri que la gràcia de l’autor ens fa viure com si ens l’estigués explicant a la vora de la llar de foc. La llibreria encantada és d’aquells llibres que et reconcilien amb el món i et fan venir ganes de llegir, llegir i llegir.
Anna Casassas recomana Apunts inútils, de Virgilio Giotti (Edicions Cal·lígraf)
Surten tants i tants llibres bons -i només parlo dels bons- que costa seguir el ritme i estar al cas de tot. Per això podria molt ben ser que us hagués passat desapercebut un gran llibret, curt i molt intens, publicat per Edicions Cal·lígraf: Apunts inútils, petita obra en prosa del poeta triestí Virgilio Giotti (1885-1957). Si calgués classificar-lo, diria que s’assembla a un dietari, però tampoc no ho és: són notes -a estones seguides, a estones molt separades-, que van del gener del 1946 al novembre del 1955, en encara no cinquanta pàgines. + aquí.
Jaume Creus ha traduït la Poesia Completa d’Ossip Mandelstam (Edicions del 1984)
La dificultat principal de traduir Mandelstam al català té a veure amb la polisèmia i la polisemàntica. Totes les llengües són polisèmiques, però la llengua russa té verbs que incorporen una gran quantitat de matisos i ramificacions semàntiques. De manera que el traductor ha de fer una doble feina: per un costat interpretativa del poema, i per l’altra banda li cal decidir quina de les possibles vies semàntiques de la paraula és la que cal escollir.Llegiu l’entrevista de Laura Basagaña a Jaume Creus aquí.
Miquel Cabal Guarro recomana Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre. Històries d’amor(Edicions del Periscopi, 2015)
Liudmila Petruixévskaia (Moscou, 1938) és una de les autores més representatives de les lletres russes contemporànies. Ha escrit novel·la, teatre, poesia, contes i guions de cinema i animació. Les obres literàries de l’autora no van començar a publicar-se fins al desglaç polític de principi de la dècada de 1980.
Traduir la Petruixévskaia no ha estat fàcil. I no ho ha estat també pels girs sobtats que fan alguns arguments, pels canvis de punt de vista, per la impossibilitat de situar l’acció de molts relats en un moment històric concret, etc. Totes aquestes coses són les que han convertit la traducció d’aquest recull en un desafiament i un exercici que han pagat molt la pena. + aquí.
David Nicholls | Foto: Kristofer Samuelsson
Joan Fontcuberta i Gel recomana Rainer i Lou (Límits)
Una història d’amor en cartes és el títol que una edició anglesa donava a la correspondència entre Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé. A través de les cartes el lector segueix l’evolució d’aquesta relació al llarg de vint-i-nou anys i també descobreix la personalitat dels dos personatges, tan diferents, fins i tot oposats, com interessants. + aquí.
Albert Torrescasana recomana Nosaltres (Empúries), de David Nicholls
Celebro aquesta nova iniciativa de Núvol i us animo a llegir Nosaltres, de David Nicholls, especialment si teniu predilecció per la lectura i les històries ben narrades, amenes i entretingudes, amb un llenguatge planer i entenedor, aptes per a tots els públics, amb dosis d’humor i de drama, amb personatges ben construïts, capítols curts, moments trepidants i salts perfectament delimitats entre present i passat. + aquí
Albert Nolla recomana Criatures d’un dia, d’Irvin D. Yalom (1984)
Irvin D. Yalom (Washington, 1931) és un eminent psiquiatre nord-americà, autor de diversos llibres acadèmics sobre psicoteràpia existencial. Ja amb seixanta anys, va emprendre la carrera d’escriptor de ficció, en la qual ha obtingut un important èxit de públic i de crítica, amb novel·les com El dia que Nietzsche va plorar, La cura Schopenhauer, En el cor de la nit o El problema de Spinoza (les dues darreres, disponibles en català gràcies a edicions de 1984). Ara, quan ja ha superat la vuitantena, publica Criatures d’un dia, un recull de deu relats en què combina magistralment el seu profund coneixement de la psiquiatria amb una remarcable sensibilitat literària. + info aquí.
Pere Comellas recomana La casa dels intercanvis, d’Alberto Mussa. Traducció de P. Comellas i Susanna Ramos. Angle Editorial
“No és la geografia, no és l’arquitectura, no són els herois ni les batalles, encara menys les cròniques costumistes, ni les imatges creades per la fantasia dels poetes: el que defineix una ciutat és la història dels seus crims.” Així comença la novel·la La casa dels intercanvis, del brasiler Alberto Mussa, una mena de fals documental històric sobre Rio de Janeiro, la ciutat meravellosa, com l’anomenen els seus habitants. Meravellosa n’és, o potser més aviat fantàstica (de fantasia), i l’Alberto Mussa, que la coneix per dins però també li agrada inventar-se-la, ho sap molt bé: bruixots, intrigues, crims, seduccions, nits de bohèmia, i també injustícia, revolta, misèria, corrupció. Una mica de tot, però sobretot una bona dosi de mite, que bona falta que ens fa. I de tant en tant un brasiler s’ho val.
Antoni Clapés recomana Pèl de panotxa, de Jules Renard. Edicions Sidillà. 2015
Una petita meravella, una joia, aquest Pèl de panotxa de Jules Renard. Una novel·la escrita en forma de quaranta-vuit peces breus (més l’“Àlbum d’en Panotxa”): una mena de retaule de la vida rural a la França de finals del dinou, però que podem situar en la contemporaneïtat perquè mostra la dificultat de les relacions familiars; una mare autoritària i maliciosa, un pare que tothora mira cap una altra banda; dos fills que sempre resten “fora” del focus i, finalment, l’antiheroi del llibre, en Panotxa, que és l’ase que rep tots els cops: un bon jan, brivall, que es troba situat en el moment i en el lloc desencertats per la seva manera de ser. I és pèl roig, per més senyes: quanta, quanta desgràcia!
Pèl de panotxa de vegades s’ha venut com un llibre per a adolescents, de vegades com un tractat de psicologia; el cert és que no deixa indiferent al lector perquè és un text que es devora ben a la vora del plaer. Hi ha moments d’una candidesa extrema, d’altres d’una astúcia desorbitada o moments en què hom creuria estar en un relat presurrealista.
[Font: www.nuvol.com]
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário